Jocs tradicionals durant la Diada de Sant Jordi

Un any més en el marc de la Diada de Sant Jordi vam dur a terme un matí de jocs tradicionals per a tot l'alumnat de l'ESO, actuant com alumnes dinamitzadors dels jocs l'alumnat de 3r.

Als tradicionals jocs de tauler com l'sjoelbaeck holandès, el billar japonès o la planta de l'església, tots ells jocs d'habilitat i punteria enguany vam afegir el joc de la botera -joc que recorda els forats que antigament es practicaven a les portes de fusta de les cases i que permetien entrar i sortir els gats al seu aire.

Tampoc van faltar la trencada de tupins o la tirada de birles.

Com a jocs nous cal destacar també el joc d'"apuntar" o marcar. És un joc tradicional de diverses zones del nord de la península, practicat sobretot per pastors, en el qual es posa a prova l'habilitat, l'agilitat però també la força dels jugadors.

I també vam presentar el joc de la carrera de pedres mallorquina que, a diferència de les nostres curses de pedres aquí es practica amb una única filera de pedres i els participants han d'aconseguir prendre una pedra de la filar.

Altres jocs van ser el de la muntanya "Gruyere", la rana o saltar a corda.

I per acabar la festa... què millor que una estirada de corda entre professorat i alumnat!!!!

Anellament a Sebes

Dimarts passat l'alumnat de 1r d'ESO de l'institut va fer una sortida a Sebes per a fer un taller d'anellament d'aus i visitar el jaciment ibèric.

La visita va ser del tot profitosa i es va poder aprofitar del tot el dia radiant i primaveral que va fer. És per això que es va tenir temps, també, d'arribar a la passarel·la i fins a l'observatori de les cigonyes.

Ara bé, els cavalls van ser els principals protagonistes de la sortida i van ser punt d'atenció i afecte per part de l'alumnat.

Des del jaciment iber vam tenir també una fantàstica vista de l'entorn i vam poder posar en context les restes arqueològiques.

Treball de síntesi de 1r d'ESO a EMPÚRIES

Un any més l'alumnat de 1r d'ESO ha fet el treball de síntesi al CdA d'Empúries. Enguany han estat des del dilluns 19 fins al dimecres 21 treballant principalment aspectes relacionats amb el medi natural (coneixement de la formació de la costa, en particular del sistema dunar que hi ha a la zona compresa entre l'Escala i el jaciment arqueològic d'Empúries).

I lògicament l'altre àmbit treballat ha estat el relacionat amb la història. El coneixement de les formes de vida en temps dels primers colonitzadors grecs i la posterior arribada i assentament dels romans.

D'aquesta manera han pogut conèixer com era l'entramat urbà, els carrerons, l'àgora grega i el fòrum romà, les cases d'uns i altres, els diferents tipus de cases romanes (domus i insulaes), els sistemes defensius, les canalitzacions d'aigua, cisternes, sistemes d'emmagatzematge... 

Un dels aspectes urbanístics i constructius que més ha agradat a l'alumnat ha estat els nombrosos i variats mosaics existents: 

El museu del jaciment ha permès fer-se una idea de la gran quantitat d'objectes i materials que hi havia fa més de 2.000 anys. Entre aquests objectes hem destacat algunes joguines com ara les típiques nines fetes de ceràmica.

Precisament aquestes nines han permès contextualitzar una activitat posterior i que està inclosa dins del projecte compartit entre l'Institut de Flix i el Camp d'aprenentatge d'Empúries, i és el coneixement dels jocs, les joguines i altres activitats lúdiques que hi havia en època de l'assentament dels romans a Empúries, ara fa més de 2.000 anys.

Al temple que s'alça al fòrum de la ciutat romana el nostre alumnat ha fet "ofrena a les divinitats" de la nina que duien i que, amb aquest gest es simbolitzava el "pas de l'edat infantil a l'adulta".

Tot seguit ja hem passat a jugar a tots aquells jocs que durant uns mesos hem estat coneixent, interpretant i posant en pràctica a l'institut. Aquest és un moment important de tot el treball de síntesi doncs, en certa mesura, suposa tancar el cercle del projecte encetat a l'institut i que ara ens permet jugar en aquells mateixos llocs on, suposadament, fa més de 2.000 anys es practicaven aquests esbarjos.

Entre aquests jocs han destacat els que utilitzen nous per a practicar-se. Cal recordar que els nens i nenes romanes sovint duien bosses de roba plenes de nous amb les quals practicaven jocs com ara la ratlleta, el seriae, el delta, els castells, la pendent...

A les instal·lacions de l'alberg de la Generalitat hem jugat a diferents jocs de tauler com ara l'alquerc, el molí de nou i el felli, així com un joc d'origen grec conegut amb el nom de còotabos.

El darrer dia vam visitar finalment els museus Dalí i del joguet de Figueres.

Podeu veure tot el treball fet d'aquest projecte compartit amb el CdA d'Empúries en aquest enllaç.

A tir de fona!

Des de fa uns mesos els instituts Ramon Llull de Palma de Mallorca i l'Institut de Flix, a la Ribera d'Ebre, estan duent a terme un petit projecte educatiu centrat en el coneixement, anàlisi, aplicació i pràctica de diversos jocs tradicionals d'ambdues zones. El projecte, al qual han batejat amb el nom de A tir de fona! pretén reflexionar sobre la diversitat del món lúdic alhora que permet adonar-se que els jocs, en definitiva, són d'aquells qui els practica i que les distàncies no són impediment per a poder conèixer i practicar jocs d'altres indrets.

Seguint aquesta idea ja fa unes setmanes que l'institut riberenc va proposar un parell de jocs de la zona -jocs d'ermita- com ara el joc de la corretja -tradicional de Vinebre- i el joc conegut com "Sedasso, sessudo...". Ara han estat els alumnes mallorquins els qui han proposat de practicar un esport tradicional de les Illes, el tir de fona.

Van donar un seguit de pistes de com posar en pràctica aquesta activitat així com algunes idees de com realitzar els llançaments. El què sembla tan fàcil, però, esdevé complicat! i l'alumnat, malgrat l'interès, veu com els intents no aconsegueixen l'objectiu: fer diana!

Posar la pilota a la fona i donar-li voltes per damunt del cap no resulta massa complicat però aconseguir que la pilota surti endavant és difícil i, mirar de fer punteria en una porteria de handbol ja és súper complicat!

A les imatges es veuen algunes pràctiques que mostren que malgrat la punteria no sigui molt bona... la diversió està assegurada.

Una altra activitat que duen a terme als centres és la manufactura de les fones. Aquest taller, no gaire complicat de fer, necessita una mica d'organització però els resultats són força correctes i l'alumnat se sent cofoi de poder fer tirs amb la seva pròpia fona. Si us interessa fer fones amb corda podeu consultar aquest enllaç.

Practicar el tir amb fona no és una activitat feta a la babalà sinó que té coherència amb el currículum d'educació física però també d'història doncs ara, precisament, estem estudiant la cultura romana i hem vist com dins de les tropes romanes hi havia mercenaris de les illes Balears que eren molt apreciats per la seva destresa i punteria amb el llançament amb fona. Ells, però, en comptes de tirar pilotes ho feien amb glans de plom o ferr, peces de ceràmica o còdols. 

Diferents tipus de projectil que utilitzaven els foners. Museu de Paestum (Itàlia)

En aquest enllaç podeu consultar el Projecte A tir de fona!, fet amb l'institut de Mallorca.

El joc de fona balear

Des de l'institut Ramon Llull de Palma de Mallorca, i dins del projecte d'intercanvi "A tir de fona" ens proposen de practicar la punteria amb la fona. Aquest és l'escrit que ens ha enviat el professor d'educació física d'aquells institut, en Xisco Amengual:

Amics i amigues de l’institut Flix,

A la fi hem començat amb el Tir de Fona. Enguany, amb el meu grup de 2n d'ESO farem pràctica de llançament.

Pràctica: 

• Per fer la pràctica he penjat una xarxa a un dels extrems del gimnàs i hi he enganxat 3 quadrats, que serveixen de dianes, per a la iniciació. 
• Amb la meitat del grup (unes 15 persones) feim 3 grupets i cadascú llança sempre a la seva diana. 
• Tenen 3 fones per grup, que se les van passant entre ells per realitzar els llançaments. 
• Començam les pràctiques a una distància curteta (uns 4 metres) i amb els dies l'anam allargant. 
• Dins una bossa grossa hi ha moltes pilotes de tennis i d'allà les agafen, deixant en terra les que queden a prop de la xarxa, per evitar riscos i pilotades perilloses (cara, ulls, etc.). Quan s'acaben els projectils de dins la bossa deixam de llançar i tothom ajuda a replegar i continuam fent punteria...

Metodologia:

El procès que normalment jo seguesc és el següent: 

• Explicació de com s'agafa la fona i de la posició de llançament, és a dir, cama contrària davant. 
• Exercici de volteig de la fona (sense projectil), per tal de familiaritzar-se amb el material i el moviment. 
• Exercici de llançament, ja amb la pilota.

L'estil que jo utilitz i enseny al meu alumnat és l'horitzontal o helicòpter (per damunt el cap). Recoman fer només 3, 4 o 5 voltes amb la fona i acte seguit realitzar el llançament.

Material:

Es poden fer fàcilment les fones, per això s’ha de menester 9 metres de corda (de pita, normalment). Si teniu interès en fer-vos-les podeu consultar el llibre de Xisco Amengual Rigó “Els esports i els jocs populars tradicionals de les Illes Balears”, d’Edicions Documenta Balear.

Que tengueu una bona pràctica!

Una abraçada, ben forta, a tot alumnat!