Els jocs de l'antiga Empúries a la revista CARAMELLA

 

El juliol va sortir el número 33 de Caramella, la revista de música i cultura popular. I aquest cop Caramella es posa a jugar amb un dossier dedicat als jocs i les joguines. Un ampli recull central d’articles que aborden aquest tema des de vessants diferents i alhora complentàries: des del rol social i cultural del joc fins a parlar amb constructors de joguines fins als nous jocs d’ordinador. Cris Molins, Jan Grau, els Amics de la baldufa, la Joana Domenge, Francesc Gibert, Joana Riera, Pere Capellà o Aleix Cardona ens permeten una aproximació al món, al sector... i entre aquests l’article “Ludi Antiquarum Emporiarum”. Els jocs de l’antiga Empúries, que descriu extensament l’experiència que, des de fa 4 anys, duen a terme els alumnes de 1r d’ESO de l’institut Flix i que, a grans trets, suposa el reconeixement, l’anàlisi i la recerca de nombrosos jocs d’època clàssica duent-los a la pràctica, durant el Treball de Síntesi, al jaciment arqueològic d’Empúries. Conèixer els jocs d’una època determinada i esbrinar com sorgeixen, la seva funció, en quin context, qui els protagonitzava, qui els potenciava o els permetia, com evolucionaven i degut a què... aquesta és la línia de treball que du a terme l’alumnat per conèixer els jocs en la història o, si voleu, la història a través dels jocs.

Amb el títol Els jocs de l’antiga Empúries o, a què jugaven els nens, joves i adults que vivien a Empúries fa 2.000 anys presentem aquest Treball de Síntesi des del curs 2011-2012 que fem conjuntament amb el Camp d’aprenentatge d’Empúries. Es tracta d’un projecte compartit amb el CdA, interdisciplinari amb diverses assignatures entre les que destaca la història i les llengües, i que té per objectiu endinsar-nos en el coneixement del nostre passat d’una forma lúdica a partir de l’anàlisi, la reflexió i la pràctica dels jocs i diversions dels habitants d’Empúries, en plena romanització. La singularitat del projecte rau en el fet que els jocs i les diferents pràctiques lúdiques es realitzen en un entorn real –no virtual-, compartint els mateixos escenaris (domus, fòrum, tavernes, amfiteatre, temples...) on jugaven els nostres avantpassats.

 

Si voleu saber-ne més, si voleu veure imatges i conèixer quins jocs fan els alumnes entre aquestes restes arqueològiques d’Empúries sols cal que llegiu la revista Caramella!

Educar amb humor

El conegut periodista Carles Capdevila, director del Diari Ara, va ser l'encarregat de fer la lliçó inaugural del curs 2015-2016 a Lleida. Si disposeu d'una estona per a riure i, alhora, reflexionar sobre l'educació, no us perdeu la seva intervenció que podeu veure i escoltar en aquest enllaç.

Sortida a la Via Verda des d'Horta fins a Xerta

L'alumnat de 1r d'ESO ha fet la tradicional sortida en bicicleta des del poble d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, fins a Xerta, al Baix Ebre. Tot un dia compartint rialles, gresca, alguna caiguda i més d'una punxada de pneumàtic, però una experiència única per a conèixer més el territori i, alhora, conèixer-nos més entre nosaltres.

Podeu trobar més informació de l'activitat en aquest enllaç.

Montserrat Ferrús presenta el seu treball de recerca a les jornades d'Onomàstica d'Ascó

Aquest cap de setmana Móra d’Ebre i Ascó han acollit la IV Jornada de la Societat d’Onomàstica i la VII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, que han estat seguides per una setantena d’estudiosos i gent interessada en aquesta disciplina.

En total han estat 3 ponències i 25 comunicacions que han tractat enfocaments molt diversos: toponímia, antroponímia, diactologia, anàlisi i mètodes d’estudi de l’onomàstica... abastant una àrea molt àmplia de la geografia dels Països Catalans, des de Girona fins a València passant pels Pirineus i amb les Terres de l’Ebre com a centre d’interès d’aquestes.

 

Les ponències han anat a cura:

• d’Eugeni Perea que, d’una forma planera i molt didàctica ha exposat quins són els objectius de la investigació onomàstica i quin és el mètode a seguir.
• Pere Navarro, professor de l’URV ben conegut a casa nostra pels seus estudis en diactologia, que ens ha parlat sobre la relació entre l’onomàstica i la diactologia a les Terres de l’Ebre.
• Jordi Ferrús Batiste, professor d’antropologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, que ha fet un acurat repàs a l’obra de Carmel Biarnés des que s’inicia en l’estudi de l’onomàstica, el 1981 fins al 1990.

Quant a les comunicacions destacarem les que s’han centrat a les Terres de l’Ebre:

-       Cartografia lingüística de noms topogràfics. El Montsià, Àngela Buj Alfara

-       Carponímia de la Ribera d’Ebre, Maite Cot Ardévol

-       Noms ibèrics a la Ribera d’Ebre, Antoni Jaquemot     

-       Noms de lloc esotèrics i divins de les Terres de l’Ebre, Vicenç Carbonell irella

-       Els noms franquistes dels carrers de la Ribera d’Ebre (1950), Jaume Aresté Bagés

-       Panoràmica onomàstica de la Ribera d’Ebre. De la monografia a la notícia local, Ventura Castellvell

- Els noms de les embarcacions fluvials i costeres segons les inscripcions de l’Ajudantia Militar de Tortosa (1883-1950), Albert Curto Homedes i Laura Tienda Martínez

-       Gènesi i continguts de l’obra d’Artur Bladé Desumvila: Topònims de la vila de Benissanet i del seu terme municipal, Artur Bladé  Font

-       Set topònims rasquerans, Miquel S. Jassans

-       Els noms de casa de Capçanes (1931-1935), Marta Pelejà, Jaume Teixidó

-       Noms de casa. Benissanet 2004, Joana Medina Mañé

-       Evolució de la manera d’anomenar les dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre, Sílvia Veà Vila

-       Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma d’Ebre a través dels seus topònims, Olga Cubells Bartolomé

-       Els noms dels carrers de la colònia química alemanya de Flix, Pere Muñoz Hernàndez

-       Noms, cognoms i renoms de Flix. El registre de conductes del cirurgià Josep Arnavat (1797-1803), Josep Antoni Collazos Ribera

-       La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Proposta de rutes literàries, Montserrat Ferrús Salvadó

Cal fer un esment especial a aquesta darrera comunicació de la jove asconenca que ha presentat una comunicació resultat del treball de recerca que està realitzant a l’Institut de Flix. La presentació, impecable, ha estat llargament aplaudida, tant per la desinhibició amb la que l’ha realitzada com pel contingut de la mateixa.

 

Felicitats, Montserrat!!!!

Travessa pel Montsant

 

El passat dijous 8 i divendres 9 vam anar d'acampada a la Serra de Montsant. En aquesta ocasió van ser 45 el nombre d'alumnes, acompanyats de 3 professors, que van acampar al Càmping Montsant Park en 19 tendes de càmping.

 

La ruta, com ja és habitual dins de la nostra programació, va iniciar-se a les crestes de La Llena baixant ràpidament cap a l'ermita de Sant Bartomeu on vam esmorzar i vam iniciar el treball de camp, enguany, més que en altres ocasions, ens va interessar parlar de l'orografia del terreny -el relleu- i conèixer les causes de la fantàstica erosió que ens acompanya en tot el recorregut. També vam parlar de l'art romànic a partir de l'ermita de Sant Bartomeu, així com del repoblament de la Catalunya nova gràcies a la construcció dels monestirs.

Com cada any, un dels punts més divertits va ser travessar el pont de fusta damunt del riu Montsant i, evidentment, veure com alguns companys es banyaven a les Cadolles Fondes.

A la tarda a muntar tendes! i apa! comença el temps lliure per l'acollidor poble d'Ulldemolins, els jocs i el xivarri de la nit.

 

L'endemà, però, d'empeus que encara ens quedava arribar fins a Santa Magdalena i tornar al poble a fer un bon àpat a la Fonda Toldrà!

Activitat posterior

Recordeu que cada alumne, individualment, ha de presentar el seu dossier. Podreu despenjar-vos el dossier, en format PDF. 

La data límit per a presentar el dossier és el divendres 16 d'octubre.