Senderisme i recorregut per l'Ebre amb Lo Roget

 

Per primer cop hem organitzat una sortida que ha combinat senderisme i navegació fluvial. L’alumnat de 1r d’ESO ha estat el grup escollit per baixar des d’Ascó a Vinebre amb la barca Lo Roget, i fer la tornada pel camí de les Illes, que passa per Vinebre.

El trajecte en la barca ha estat molt agradable. A durat al voltant d'una mitja hora en la qual hem pogut gaudir del paisatge típic de bosc de ribera (tamarius, aubes, alguns pollancres, molt de canyissar...) i també de moltes aus!

A més, hem aprofitat el matí per conèixer més la natura que envolta l’Ebre gràcies al guia del Grup de Natura Freixe que, a més, ens ha fet un taller de construcció de caixes niu.

L'anada i el retorn l'hem fet en grups separats. Mentre un grup ha baixat amb Lo Roget els altres hem fet el camí de les Illes, i hem passat a tocar de Vinebre. De retorn, en canvi, hem pujat amb Lo Roget.

Ha estat una excursió molt intensa i agradable que ha estat possible gràcies a les facilitats de l’Ajuntament d’Ascó!

La bossa dels contes

L'alumnat de l'institut de Flix, a la Ribera d'Ebre, treballa les tècniques d'estudi emprant materials diversos i realitzant activitats ben curioses, com ara l'elaboració de la "Bossa dels contes".

L'activitat consisteix en pensar i redactar, en parelles, un conte. Aquest conte s'ha de poder explicar emprant un màxim de 10 imatges o paraules que estaran pintades o escrites en 10 pedres -o xapes, taps de plàstic, fulles...- que aniran dins d'una bossa. L'anomenem la bossa dels contes.  

Aquesta activitat permet no sols treballar el text escrit o consensuar amb companys una història o un conte, va més enllà. La idea és que l'alumnat s'adoni que pot aprendre més fàcilment a estudiar si disposa d'unes imatges, símbols o paraules -en aquest cas un màxim de 10-, a partir de les quals va donant cos a la narració del seu conte.  

Però la "bossa dels contes" també permet generar-ne infinitat més de contes. Sols cal deixar que cada grup es passi la bossa d'uns als altres i demanar-los que, amb les imatges que conté, elaborin el seu conte personal. 

Taller de construcció de joguines de canya

A partir del llibre Quina canya! Joguinetes -editat per l'associació cultural Lo Llaüt- el passat divendres 24 es va dur a terme a l'Institut de Flix un taller de construcció de joguines amb alumnat de 1r d'ESO. Per començar tots es van construir un senzill nunut:

I per acabar van improvisar una banda... ben sorollosa!

Podeu trobar més informació sobre aquest llibre i els tallers en aquest enllaç:

http://quinacanyajoguinetes.blogspot.com/

Taller de relaxació

El divendres 17 l’alumnat de 1r d’ESO va dur a terme un taller de relaxació que va anar a càrrec de la Sra. Lourdes Massot, del Centre Vita de Flix. Va ser un taller interessant en tant que va mostrar pautes i algunes idees per a relaxar-se i enfocar la feina i l’estudi d’una manera reposada i positiva.  

Taller de joguines i comunitats d'aprenentatge

A l'institut de Flix hem donat un petit però ferm pas en el treball amb les anomenades comunitats d'aprenentatge. Les comunitats d'aprenentatge proposen la transformació global del centre, vinculant el professorat, les famílies, i els agents educatius del territori amb accions adreçades a l'assoliment de l'èxit educatiu de tot l'alumnat i la superació dels conflictes. 

Amb aquest propòsit hem volgut encetar aquest camí obrint la porta a que els pares dels nostres alumnes ens facin aportacions del seu saber i del seu coneixement. És així com ens vam posar en contacte amb la Mouna, mare de la Chaimaa Chemlal, demanant-li de venir al centre, a les aules de 1r d'ESO, a explicar i ensenyar com fer nines amb material de l'entorn natural. Hem d'agrair la seva total predisposició des d'un primer moment i el fet que ella mateixa busqués la Fatima, mare de l'Osama Ghaddari, per a venir a fer aquest taller.

Vam demanar que vinguessin perquè, tal com promou el Departament d'Ensenyament, a través de les comunitats d'aprenentatge es consolida el model de centre inclusiu i acollidor. Ambdues, la Mouna i la Fatima, són nascudes al Marroc i de petites jugaven amb nines que es feien elles mateixes. El fet d'explicar la seva experiència, de mostrar com amb elements tant senzills es poden fer joguines entranyables, de sentir-se protagonistes i escoltades pels nois i noies sens dubte afavoreix aquesta inclusió per part de tota la comunitat educativa.

Haver escollit com a taller construir una nina no és a la babalà. Hem lligat aquesta activitat al projecte compartit amb el CdA d'Empúries "A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys". Recordem que des de fa un seguit de cursos el nostre institut du a terme un projecte centrat en l'estudi i interpretació dels models lúdics d'època grega i romana al llarg del curs i que finalitza, cada any, amb una estada a l'Escala on l'alumnat pot dur a la pràctica els jocs apresos en els mateixos indrets que, suposadament, els realitzaven els nens i joves emporitans fa més de 2.000 anys. 

En el marc d'aquest Treball de Síntesi, entre d'altres, l'alumnat fa una performance on simula l'acte d'ofrena de les nines a les deesses com a símbol de pas de l'edat infantil a l'adulta. Enguany, quan ens desplacem a Empúries, les nines que oferiran seran les que han après a fer gràcies a l'ajut inestimable de la Mouna i la Fàtima.