Pàgines d'informació diversa

1

1

divendres, 28 de febrer del 2014

Conèixer millor com vivien els romans practicant amb les fones

 
Els alumnes de 2n d'ESO estan preparant la seva estada de crèdit de síntesi a Empúries, i ho estan fent de la mà dels jocs i les diversions. Aquests dies han estat aprenent a fer fones i practicant difernets jocs amb elles. Recordem que els habitants que poblaven Catalunya fa més de 2.000 anys dominaven aquesta tècnica de caça i defensa molt important per a la seva supervivència i protecció, era la fona. A la Ribera d’Ebre eren coneguts els ilercavons per ser ben destres amb aquesta arma, havent estat enrolats en els exèrcits romans per les seves qualitats tant en llançament com en punteria.
 
 
Les fones han arribat avui en dia i encara són emprades en alguns països, en particular pels pastors, per a controlar els ramats i per foragitar bestioles salvatgines.
Un cop fetes, nosaltres hem fet tres jocs amb les fones. Hem jugat a veure qui llançava més lluny una pilota de tennis, hem fet punteria i, per fi, hem comprovat el difícil que resulta fer punteria a un cos en moviment!
 

diumenge, 16 de febrer del 2014

Conèixer l'època romana a través dels jocs


Els alumnes de 2n d'ESO estan preparant el crèdit de síntesi que faran a l'abril a l'Escala. L'objectiu és conèixer com vivíem fa més de 2.000 anys, i ho fan a través del coneixement i la posada en pràctica dels jocs de l'època.
El crèdit és resultat d'un Projecte Compartit amb el Camp d'Aprenentatge d'Empúries a través del qual els nostres alumnes treballen, prèviament, diferents aspectes de la cultura romana i, durant l'estada a l'Escala, visiten i coneixen de primera mà com era una polis grega i una ciutat romana i, a més, esdevenen protagonistes en posar en pràctica, in situ, diferents jocs i habilitats pròpies del món lúdic dels romans, i ho fan en els mateixos escenaris que ho feien els nens i nenes d'aquell temps.
Una de les activitats prèvies que es proposa des del CdA d'Empúries és la visualització, per exemple, de com eren les grans cases -domus- de l'Imperi Romà. Podeu fer una passejada pel bloc on us fareu una idea molt aproximada de com podia haver estat les domus d’Empúries i podreu pensar com deurien jugar els nens i nenes, i els joves i adults dins la casa -l'autor d’aquestes recreacions virtuals és l'Eduardo Barragán-.
Ja podem imaginar com la domus invitava a jugar, tranquil·lament, als pidos o tabes.
 
 
Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.
 

dimarts, 11 de febrer del 2014

La Teresa Castelló presenta La dona pagesa...



M. Teresa Castelló Bou és l’autora d’aquesta publicació que ve a omplir un buit en els estudis d’antropologia a les Terres de l’Ebre. Molts de vosaltres la recordareu perquè ha estat professora i companya de l’institut Flix.
La Teresa, sense ser nascuda aquí, és una més de nosaltres. És membre del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, i té entre mans projectes com la catalogació de construccions de pedra seca, o ha publicat juntament amb l’Anna Figueras el treball “Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos” a la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta. A més, no podem passar per alt la seva dedicació a la docència no sols a Flix, també a Garcia, Ascó, i ara mateix, a l’escola de Tivissa. Aquest interès i aquesta curiositat que mostra per les coses que l’envolten els podem descobrir en el seu nou llibre.
La tasca del mestre, no sempre fàcil, però sempre agraïda, és acompanyar en el camí de l’aprenentatge. En certa mesura, en els treballs en els quals ha participat la Teresa, també fa una feina d’acompanyament. En aquest cas, ens acompanya en un camí per conèixer-nos més a nosaltres mateixos, a partir d’aspectes antropològics que van, per exemple des de les construccions de pedra en sec, a la figura de la dona pagesa, que és el que ens ha convocat avui aquí.

 
Un llibre on amb un títol ben explícit ens avança que tracta sobre la dona pagesa a les Terres de l’Ebre en els anys de la postguerra (anys 40, 50 i 60 del segle XX).
Si fem un cop d’ull als llibres d’història i en fem un buidatge, comprovarem que normalment els esdeveniments històrics estan protagonitzats per personatges masculins –com si les dones fossin invisibles-.
A més, molts dels fets històrics tenen lloc en ciutats (normalment perquè són el centre del poder) o bé de les grans concentracions urbanes davant de llocs de tradició rural o pagesa. Si més o menys acceptem aquesta premissa, podem dir que la Teresa ens ha regalat un estudi que precisament ve a posar en solfa tot això i reivindica la figura de la dona, reivindica les classes populars, i reivindica unes comarques de tradició rural, com són les que protagonitzen aquest estudi.
Així que podem afirmar que el llibre posa en primer pla uns àmbits (dones, pagesia, Ebre) en què la història més “oficial” hi ha passat de puntetes, o potser la visió que se li ha donat no ha estat prou equilibrada.
Aquest llibre és “el relat d’un món que deixem enrere”, o potser ja podem dir “que hem deixat enrere”. LA Teresa ha estat capaç d’enfilar un seguit d’històries personals que totes elles, conformen la nostra pròpia història. I ho ha pogut recollir a partir de testimonis i de vivències en primera persona. Són les últimes que han estat protagonistes d’unes formes de vida i de treball que ja són el passat. Aquest és un altre dels valors del llibre: un estudi que dóna veu a una última generació de casa nostra, que de ben segur molts de nosaltres hi podem posar cara i ulls a partir de les mares, iaies, ties o veïnes que han protagonitzat aquestes històries de vida.
Si parlem de l’estructura del llibre i de la finalitat del llibre direm que La dona pagesa, de la guerra civil als anys 60 a les Terres de l’Ebre és, abans de res, una invitació a rememorar el nostre passat més proper, i a rescabalar de l’anonimat i de l’oblit el paper de la dona, si més no en el curs de la història més propera, sotmeses per imperatiu cultural a un protagonisme secundari, submises a tot i a tothom, però que han estat el pal de paller dels nuclis familiars.
Aquesta idea és molt present i ens acompanya en tota l’obra. És a dir, la consciència de l’autora de l’assignació cultural de rols. Així ho trobem a les primeres pàgines:

Les diferències de sexe es refereixen a les diferències biològiques entre homes i dones, però les diferències de gènere es fonamenten en la construcció cultural que va forjant cada societat.

El llibre, a partir de les vivències, els records i els comentaris de les dones entrevistades, dibuixa el paisatge d’allò que eren les formes de vida tradicionals en el període comprès entre els anys 40 i els 60, repassant el què per a moltes generacions de joves avui els semblarà un anecdotari, i descrivint el lent però progressiu declivi d’un temps, i apuntant els profunds canvis i transformacions que es van viure.
El llibre, trenat a partir de les entrevistes realitzades, té una lectura distesa, àgil i atractiva a la qual no hi manca el rigor i la coherència. Enganxa al lector doncs el tracte que en fa de les fonts orals a través de les transcripcions mostra la sensibilitat, el respecte i l’empatia de la Teresa davant la informant.


Si bé el llibre s’estructura en 6 apartats o capítols, podem acabar agrupant el contingut en els següents títols:
1.- De la dedicatòria a la presentació. És únicament en aquestes primeres pàgines on l’autora es permet arraconar momentàniament el paper d’historiadora o antropòloga, per expressar obertament i desinhibida els sentiments i motivacions que l’han dut a fer la recerca. En aquest sentit ens quedem amb la dedicatòria, que esdevé tota una declaració d’intencions.

A la meva mare i a les meves dues àvies, tres dones pageses que han dedicat les seves vides amb molta força, treball i amor a les feines de la masia i a tenir cura de tota la família.

Vindica el paper de la dona com a pal de paller de la unitat familiar. Aquest és l’eix al voltant del qual es vertebra el discurs del llibre i que es va bastint amb la recerca de les informants.

2.- Esfera familiar i social de les dones a pagès. En aquest apartat Teresa dibuixa a la perfecció el procés d’adoctrinament i de repartiment de rols i tasques que, des de petita, rebia la nena pagesa. A redós de les àvies i la mare, aprenia de menuda quines eren les funcions i normes de conducta que hauria de seguir i perpetuar. L’escola, separada per sexes, i l’església, amb tots els rituals de pas (bateigs, comunions, casaments...), dictaven la moral a seguir. El model era ser submisa, pietosa, amant de la llar i de la família. Era així com s’inculcaven les diferències de gènere.
Valguin per il·lustrar aquestes idees els següents paràgrafs:

A partir del dia que vam enterrar a la meua mare, quan jo tenia 14 anys, vai anar vestida de negre durant tres anys i durant tot un any amb mocador del cap negre per anar al defora i per estar per casa.

Teresa també es pregunta per l’esbarjo d’aquelles dones. Aquest es limitava força als diumenges, les festes majors, els aplecs i les romeries.

La joventut anava al ball o al cine (...) esperàvem lo diumenge amb aquell deliri! Era molt maco. Allí se concentrava tot lo poble, nois i noies. Les mares anaven a acompanyar les filles...

Una dona sola al bar, mai de la vida! M’ha costat molt entrar sola en un bar. És una cosa que te queda. Ara no, si vaig fora, vaig a fer el talladet o el que em convingui, però m’ha costat molt.

Jo era joveneta, i me’n recordo de la primera noia que vaig veure amb pantalons.

La resta de la setmana la dona pagesa tenia cura de les tasques domèstiques, es preocupava de la cuina, la roba, el bestiar petit, la feina al camp... I Teresa sentencia: les dones havien de demostrar ser treballadores, estalviadores i sacrificades!
 

3.- Les feines casolanes. Totes les tasques casolanes eren absolutament terreny de les dones. Entre aquestes: Tenir cura de la llar -dels avis i fills-, cuinar, preparar conserves –en aquest punt incideix en la importància de la matança del porc-, anar a buscar aigua al riu o a la font, cosir, apedaçar, fer labors, agranar, pastar pa, tenir cura del corral, fer bugada...

Als rentadors hi sortia tot. Hi havia cada crítica i cada cosa segons qui trobaves! Allí sortia tot el poble. S’hi feia safareig. Principalment després de la festa major quan venia l’orquestra, allà se comentava qui havia ballat amb qui, que si una parella se n’havia anat cap a un racó...

4.- Les feines del camp. Trobem tot un llistat, perfectament il·lustrat, de les activitats que duia la dona pagesa al camp. Entre d’altres ens parla de:

  • El cultiu de la vinya i la verema: ensofrar, espampar, tallar el raïm.
  • la sega (amb totes les activitats que comportava: segar, garbellar, preparar el menjar...)
  • L’oliva: plegar aulives
  • L’ametlla: picar–les, recollir-les, treure les clofolles...
  • El conreu de l’arròs
  • Altres activitats: anar a la garrofa, a l’avellana, anar a servir, encaixar fruita, fer objectes amb margalló...
 
Amb La dona pagesa, de la guerra civil als anys 60 a les Terres de l’Ebre, Teresa ens acompanya en el camí de l’aprenentatge i, va a més, ens invita a fer recerca, a indagar en les nostres pròpies històries personals, a interessar-nos per les microhistòries, i és així com descobrim la vessant més pedagògica de la Teresa qui, a partir de les fonts orals, ha sabut retratar succintament, amb rigor i coherència, un temps que l’aculturació d’un règim va tenir bona cura de traçar, i que la histografia més recent, inexplicablement, ha menystingut.
Per tant, us invitem a que llegiu i rellegiu aquest deliciós text, ple d’anècdotes i bocins de vida, perquè amb ell no sols ens ajuda a recuperar la desmemoria, sinó que també emplaça la dona pagesa en el món de la història amb un llibre que, al nostre entendre, omple un buit historiogràfic i antropològic si més no a les Terres de l’Ebre, i de segur que serà llibre de referència, de consulta, per a noves recerques. 

dimecres, 5 de febrer del 2014

L'institut de Flix treballa en un projecte compartir amb el CdA d'Empúries


Museu del Louvre (150 aC)

Per a preparar l’estada al Camp d’aprenentatge d’Empúries des de l’àrea d’educació física de l'institut de Flix ens endinsarem a conèixer quins eren els jocs i les diversions dels nens i nenes que van viure a Empúries a l’època romana, i també coneixerem alguns jocs dels joves i adults que han arribat als nostres dies.
Aquest crèdit, que ja vam encetar el curs 2011-2012, és possible gràcies al Projecte compartit que fa el nostre institut amb el Camp d'aprenentatge d'Empúries.

Així, disposem del bloc d'educació física de 2n d'ESO on hi ha 13 entrades que porten el nom de A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?. El treball l'encetem ara i l'anirem preparant reflexivament per a poder fer més profitosa la nostra estada a Empúries. 
Si voleu trobar més informació podeu accedir al bloc del Camp d'aprenentatge d'Empúries a través d'aquest enllaç.

Bibliografia
Si us interessa més el tema podeu ampliar-lo amb aquest llistat bibliogràfic:
  • COMAS , Oriol, El món en jocs. RBA Libros, S.A. 2005.
  • DE SIENA, Stefano. Il gioco e i giocattoli nel mondo classico. Aspeti ludici della sfera privata. Mucchi Editore. Modena, 2009.
  • FITTÀ, Marco. Giochi e giocattoli nell'antichità. Leonardo Arte s.r.l. Milano. Elemond Editori Associati. Venezia 1997.
  • GRAVIER, Delphine. Jeux de plateau. 50 jeux du monde entier. Etitions Mango. 2004.
  • GRUNFELD, Frederic. Juegos de todo el mundo. UNICEF. Editorial Edilan, Madrid. (1978)
  • MANSON, Michel. Jouets de toujours de l’Antiquité à la Révolution. Librairie Arthème Fayard, 2001.
  • PRINA RICOTTI, Eugenia Salza. Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi. Edizioni Quasar di Severino Tognon s.r.l. Roma 1995.
  • AAVV Da Roma per gioco. Giochi e giocattoli nell'antica Roma. Museo di antichità collezioni archeologiche. Electa, Milano 2000.
  • AAVV. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco, Edita Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Tarragona, maig 2005.