Pàgines d'informació diversa

1

1
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jocs tradicionals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jocs tradicionals. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de novembre del 2021

8è centenari del naixement d'Alfons X, el Savi

Avui es commemora el 8è aniversari del naixement d'Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 / Sevilla, 4 d’abril de 1284). Fill gran de Ferran III de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia. Va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252. 
Llegim a wikipedia: Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d’Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu net, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a la lleialtat dels sevillans. 
Durant el seu regnat va impulsar l'economia, i entre altres mesures destaca la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia i Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Set Partides. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l’Orde de Santa Maria d’Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent. 

ÀMBIT CULTURAL

Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí, en l'àmbit institucional.

L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.

Va fomentar l'activitat cultural, promocionant L’Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas



El Llibre dels escacs, daus i taules, va ser encarregat per Alfons X entre 1251 i 1283. El llibre consta de 98 pàgines, amb 150 il·lustracions en color. Els jocs cobreixen els escacs, l'alquerc, els daus i taules. És un dels documents més importants per a la investigació dels jocs de taula a Europa i al món en general. L'únic original conegut es troba a la biblioteca del Monestir de l'Escorial.
En motiu d'aquesta commemoració l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut de Flix ha dut a terme un projecte interdisciplinari amb les matèries de visual i plàstica, llengua, història i educació física que ha consistit, bàsicament, en la construcció dels jocs de tauler que apareixen a l'esmentat llibre, adaptant-los als materials actuals, molts d'ells materials reutilitzats. 
 
 
Cartró, cartolina, xapes, cola, silicona, colors, folis, caixes de fusta, fullola, plàstic, porexpan, pasta de paper, goma EVA, pintures, retalls de roba, cintes, taps de suro... tot ha pogut servir per a fer taulers i peces.
El resultat es pot veure exposat al vestíbul de l'institut. Un gran aparador amb més de 20 jocs de tauler entre els quals hi ha escaquers, jocs de dames, de backgammon o taules, alquerc i molí de nou. 






El projecte no s'acaba aquí. Durant la propera quinzena els jocs estaran exposats i, tot seguit, els portaran a les escoles de primària de Flix i Ascó on l'alumnat de 2n d'ESO ensenyarà com es juga a cadascun d'aquests jocs.

diumenge, 2 de juny del 2019

Alumnat de 1r d'ESO l'institut de Flix fan de mestres de jocs a Ascó

 
El divendres 31 de maig Ascó va tornar a recuperar l'engrescador xivarri de la canalla jugant a jocs de sempre per carrers i places de la població. Es tractava de la 17a edició de Joc a joc de plaça a plaça, activitat organitzada per l'associació cultural Lo Llaüt adreçada a l'alumnat que cursa 5è i 6è de primària de l'escola Sant Miquel d'Ascó i que compta amb el recolzament de l'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut de Flix.
L'alumnat de 1r d'ESO s'encarrega d'ensenyar i dinamitzar la tarda de jocs que es proposen. Atès que aquest alumnat actualment acaba a les 15:00 i arriba una mica més tard de l'inici del Joc a joc, durant la primera mitja hora són els mestres de l'escola els que dirigeixen els primers jocs. Aquest cop van encarregar-se de fer saltar a corda, jugar a la gallineta cega, fer córrer als xiquets amb el joc del pastor i l'ovella i fer bones recepcions i passes amb les indiaques.
 
L'edició d'enguany s'ha centrat en treballar els jocs que apareixen a la coneguda Auca de jocs de la Mainada que, Joan Amades, va recollir en una publicació. I els espais de joc han estat els carrers Hospital, Perill, Valero i Travessia del Bancal. Recordem que quan es va iniciar el Joc a joc un dels objectius que es pretenien era, precisament, recuperar espais de joc que avui han desaparegut, és per això que cada any es proposen indrets diferents del poble i, val a dir, que la confluència dels carrers Valero i Travessia del Bancal esdevenen un bon indret per a la pràctica dels jocs d'abans.
Com dèiem, un cop l'alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Flix va arribar van ser ells els encarregats de dinamitzar els jocs. Es van fer fins a 13 jocs dels 48 que apareixen a l'auca d'Amades. Molts d'aquests jocs, abans, eren d'aposta i, per a la canalla, l'aposta habitual era amb patacons o amb boles. Al vídeo veiem com juguen al flèndit de patacons.
Damunt al canut es col·loca l'aposta -patacons que l'alumnat prèviament s'ha fet a l'aula-. Amb una peça plana -normalment un roll o sola de sabata- han de tombar els patacons fent que caiguin fora del quadrat o cercle.
Un altre joc molt practicat anys enrere amb els patacons era el de la porteta o pareteta. Aquest joc no precisa cap habilitat, és bàsicament un joc de sort en el qual es perden o guanyen molt ràpidament els patacons. 
Amb les soles de sabata o amb els rolls es feien molts altres jocs com ara la xarranca, les monedes... A les imatges veiem el joc del 7 i mig i també el de la planta de l'església.
Un curiós joc que trobem a l'auca d'Amades ens recorda al joc de petanca amb la particularitat que no es practica amb boles sinó amb cubs de fusta. De fet hi ha una modalitat del joc de la petanca, al nord d'Itàlia, que es juga precisament amb aquest tipus de cubs donat que es juga en zones amb pendent i si es jugués amb boles aquestes, evidentment, a saber on anirien a parar!!!
Un dels jocs que més agrada és el del "carri-cotxe". El lloc ideal per a jugar-hi va ser el de la baixada de la Travessia del Bancal!
Entre la moneda infantil, en temps immemorial, hi havia l'intercanvi de nous -avui seria de llaminadures-. Amb aquestes nous ja els romans practicaven diversos jocs que també reconeixem a l'esmentada auca. A la imatge veiem als nens jugant a les piràmides.
Se'ns dubte el Joc a joc és un projecte que es pot dur a la pràctica a qualsevol altre població, però cal que hi hagi un seguit d'agents o institucions que hi col·laborin. En aquest cas l'ajuntament d'Ascó, l'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut de Flix, l'associació cultural Lo Llaüt i els autèntics protagonistes, els nens i nenes de l'escola Sant Miquel d'Ascó.

diumenge, 19 de maig del 2019

XVè Tradijoc a Gandesa

El passat dijous 16 de maig la població de Gandesa va acollir la quinzena edició del Tradijoc: trobada de jocs populars i tradicionals de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta de l’alumnat que cursa 1r d’ESO d’ambdues comarques.
Es tracta d’una iniciativa endegada ara fa quinze anys pel professorat del departament d’educació física dels instituts de Flix, Móra d’Ebre i Escola Santa Teresa, també de Móra d’Ebre, a la qual s’hi van afegir posteriorment l’institut Terra Alta de Gandesa, l’Institut Escola Mare de Déu del Portal de Batea, l’Institut Escola 3 d’Abril de Móra la Nova i l’Escola d’Educació Especial Jeroni de Moragas de Móra d’Ebre.
Vídeo fet pel CRP Terra Alta
 
Enguany, a més i com a novetat, la trobada va tenir un rècord històric de participants reunint al voltant de 315 xiquets i xiquetes. Això és degut a que hi van participar, també, quaranta-cinc nois i noies d’Alemanya, Àustria i Letònia  que estan duent a terme un projecte ERASMUS amb l’institut escola de Batea. Aquest fet a donat peu a que s’hagi fet un recull dels jocs practicats, amb textos en català i anglès, que ha editat l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó, amb el patrocini del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. 
El llibret conté 28 jocs tradicionals de les Terres de l’Ebre entre els quals podem destacar el joc de les birles, les carreres de pedres, de sacs i amb els peus lligats, jocs de persecució com moros i cristians, jocs típics de romiatges com ara la corretja i estirar la corda, jocs de carrer com el tello o xelma, els quatre cantons, el mocador, les boles, la rebelluga...
La jornada es va iniciar a les 9:30 del matí amb la trobada de tots els participants al parc de les escoles velles de Gandesa i, a partir de les 9:45 i fins a les 14:00 els escenaris dels jocs van ser els carrers i places de Gandesa. 
Es van preveure 18 grups heterogenis de 16/17 nois i noies dels centres educatius esmentats. Cada grup anava acompanyat d’un professor/a que vetllava per a seguir l’horari establert i la progressió per les diferents zones de joc. A més, en cada estació els alumnes trobaven a joves monitors que cursen 1r de Batxillerat de l’institut de Gandesa que s’encarregaven d’explicar els jocs i dinamitzar-los. 
Un any més el professorat participant va qualificar la trobada d’èxit tant en participació, comportament dels participants com d’organització per això, un cop acabada la jornada ja s’ha començat a posar fil a l’agulla per a l’organització del 2020.




La consolidació d’aquesta trobada anual va fer, també, que se’n fessin ressò diferents i importants mitjans de comunicació com TV3, Canal 21, Diari de Tarragona... Podreu trobar més informació en aquests enllaços:
En els enllaços adjunts trobareu més informació sobre el TRADIJOC això com extensos reculls de fotografies:
INFORMACIÓ: http://bieljoc.blogspot.com/search/label/Tradijoc
VIDEO: http://youtu.be/wpoib78Mkk4