Un
any més l'institut de Flix s'ha sumat als actes de la Marató de TV3 que enguany
afronta el repte de les malalties que anomenem neurodegeneratives,
aquelles patologies cròniques progressives del sistema nerviós central
ocasionades per la pèrdua continuada de neurones del cervell i per l’afectació
de la medul·la espinal.
En
la vint-i-dosena edició de La Marató, tot i que el mot record no és un missatge
únic sí que és molt valuós i transcendent. I ho és perquè el record entronca
amb mots com memòria, oblit, consciència, identitat... vida!
Des
de l’institut de Flix i amb el lema La
solidaritat té un pes hem invitat tothom a pesar la seva aportació, hem
ballat amb la flashmob de la música de la Marató, i hem redactat el manifest que
us presentem tot seguit. El resultat han estat més de 10 kg de monedes que s’han
traduït en 330, 32 euros que s’ingressaran al compte de la Marató.
Enguany
el nostre manifest és en forma de poema, amb paraules que ens fan somniar que arribarà el dia en què el record
no s’esborrarà...
Giro els ulls mirant enrere i allà veig la llum dels teus
ulls.
Vaig saber que tu lluitaries i el que no vull és dir-te adéu. Vull mirar
enrere i no dir-te adéu.
Fes-me un petó i abraça’m, perquè una sola carícia em
perd en el teu mar.
Obre’m el teu cor. Què és el que sents?
Aquest vent que
s’ha endut el teu passat, tant lluny, fa que tu no puguis recordar qui sóc.
Però no et preocupis, malgrat estiguis absent i no puguis pronunciar el meu
nom, jo seguiré aquí quan arribi la matinada, volent-te dir que tinguis dolços
somnis.
Que totes les teves temors ara es fonguin.
Dóna’m esperança, dóna’m el teu temps.
Regala’m un somriure i ensenya’m a somiar,
i amb el somni et tindré sempre a l’abast.
Sé que tu lluitaràs per no oblidar-te de qui un dia vas
ser.
Sé que buscaràs una resposta amagada als teus records.
Sé que tu lluitaràs
contra l’oblit.
Per això jo t’acompanyaré, i t’abraçaré fort quan vegi en
els teus ulls l’ombra del meu nom oblidat. I el meu cor desesperat lliurarà una
nova batalla esgarrapant una mica més de temps a la vida.
Però mentre tot això arriba, que a la força ha d’arribar,
que totes les teves temors es fonguin,
regala’m un somriure i ensenya’m a somiar,
i amb el somni et tindré sempre a l’abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada